Aquest llibre de Borja Vilaseca, m'ha fet reflexionar sobre totes aquelles vegades en què ens comportem segons la societat ens exigeix, convertint-nos en estranys per a nosaltres mateixos, en persones independents i competitives l'única finalitat és ser millor i guanyar més diners que qualsevol altra persona. Això en el que ens convertim, ens fa ser esquerps i egoistes, amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolta, incloent a les famílies, que passen a estar en un segon pla, i que queden oblidades en les nostres tasques oblidades d'interminables quefers.
Quantes vegades hem fingit ser qui no som per agradar a algú? L'ésser humà s'obstina a ser qui no és, per agradar més, per caure millor, però ¿tan poc ens agradem a nosaltres mateixos que hem de ser una altra persona? La força de Pablo, el protagonista, la confiança en si mateix, és sens dubte una actitud que hauria de formar part del dia a dia de totes les persones, independentment de si els esdeveniments que ens esperen són millor o pitjor del que esperàvem. Si mantenim una actitud de confiança i seguretat en nosaltres mateixos, estarem més equilibrats amb nosaltres mateixos i amb els altres. Com un mestre em va recomanar un dia a classe, hem d'aixecar-se i dir-nos a nosaltres mateixos "Avui ocorrerà alguna cosa bona", i aquesta positivitat, ens conduirà a la veritable felicitat.
La societat actual ens ha convertit en màquines de treball, ja des de l'escola ens formen per a ser mers peons que segueixen les instruccions dels alts càrrecs, sense tenir en compte l'opinió ni les necessitats. Un bon reflex d'això, és la vinyeta de Tonucci, "la màquina de l'escola", en què es reflecteix d'una manera molt visual com ja l'escola selecciona els seus productes, rebutjant aquells que no considera al seu nivell. Això poc a poc va progressant, i s'estén a l'àmbit laboral, en el qual seguim sent un nombre per als empresaris, un objecte que li permet aconseguir beneficis.
Aquest llibre, ha segut una gran aportació a la meua carrera com a futura docent, fins al moment, havia llegit llibres sobre tipus d'educació, sobre diverses metodologies, sobre teories i autors amb els seus punts de vista sobre com educar, però no havia llegit res sobre l'autoconeixement, i he après que és un altre àmbit que hauria educar tant en la universitat, com des dels primers cicles del procés educatiu.
A més, m'ha permès connectar amb mi mateixa, una oportunitat per pensar sobre mi, en l'àmbit personal, però també en el professional, en la meva manera de formar-me, i per descomptat en quin tipus de mestra vull ser quan arribi el moment, en què continguts o coneixements vull prioritzar, en la forma en què vull tractar els nens i nenes. Sens dubte, l'educació emocional formarà part dels meus imprescindibles com a mestra, perquè he après que són un pilar més en l'aprenentatge i el desenvolupament de tota persona, no només en la infància, sinó que ha de acompanyar-nos durant la nostra vida, de forma paral·lela l'aprenentatge permanent que és essencial en la nostra vida.
