dimecres, 19 de novembre del 2014

Carta a una maestra




Avui, he fet una tertúlia dialògica en l'assignatura d'Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docent sobre el llibre Carta a una Maestra, realitzat per alumnes de l'escola de Barbiana, Itàlia.
L'obra va ser realitzada amb la intenció de transmetre als pares la importància de la seva organització i de la seva participació en l'àmbit escolar dels seus fills. Els autors han fonamentat la seva obra amb dades estadístiques, notícies i amb experiències de professors, periodistes i fins i tot de sociòlegs, que no han fet més que reforçar la seva creença sobre l'existència de la segregació de classes que es dóna a les escoles, ia la qual tracten de posar fi amb la posada en pràctica de mètodes pedagògics diferents. El llibre desprèn l'amor per l'educació, sentiment que hauríem de tenir present tots els dies els docents, en cada activitat, en cada programació. Així, després de la seva lectura, podem aprendre com hem d'organitzar el dia de demà perquè l'escola sigui integradora i igualitària, per ser conscients de l'entorn dels nens, dels seus interessos i necessitats, ja que només així aconseguirem una escola de qualitat, en la qual els veritables protagonistes són els alumnes. Perquè l'educació tingui sentit, el procés educatiu ha d'adaptar-se als nens, no els nens al procés, i els mestres som els que hem de posar a l'abast dels nens totes les eines indispensables per a la construcció d'un aprenentatge actiu, col·laborador, cooperatiu i basat en l'empatia.


Sense cap dubte, és un llibre recomanable per a tots aquells que tenen relació amb l'àmbit educatiu. I a més, he de recomanar aquestes tertúlies, que fan que la lectura de llibres siga més entretinguda, i no estiga destinada a fer un farragós resum d'un nombre considerable de fulles. Aquest mètode, és un exemple de com fer les coses d'una manera diferent, més atractiva i dinàmica per als estudiants.





dimecres, 12 de novembre del 2014

No t'adormis - Txarango

Açí vos deixe una cançó de Txarango que m'agrada molt, que pense que transmiteix molta energia, que et fa pensar un poc sobre allò que fem, i sobre allò que no fem però que tindriem que fer. Perquè de vegades no fem cas dels nostres somnis, i els deixem a un costat, quan tenim que lluitar per ells i ser forts, caminar endavant i ser feliços. Espere que vos agrade tant com a mi, vos deixe la lletra i l'enllaç, que de segur vos ajuda a comprendre tot el que m'agradaria transmetre.



Si la nit t'ha atrapat lluny de casa
i el camí t'omple de tresors les mans,
no portis res de mi a l'equipatge,
no vull ser un vell neguit mar enllà.

Que amb el vent cap cançó no et segueixi
i els teus llavis s'oblidin de tot.
Que demà sigui lluny on despertis
i, passa a passa, balli amb tu la sort

Que mai no és tard per començar de nou,
per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre, encara
però tota la vida és ara, no t'adormis.
No t'adormis.

El demà desplegarà les ales.
Serem boira. Serem somnis llunyans.
Com la pols, com la pluja, com el so de les onades.
Serem l'aire que va omplir d'alegria les ciutats

Que mai no és tard per començar de nou,
per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre, encara
però tota la vida és ara, no t'adormis.
No t'adormis.



https://www.youtube.com/watch?v=pNfYATQWsSk

El reino de los mil escalones




La Federació ASPACE, d'atenció a persones afectades de Paràlisis Cerebral i Discapacitats afins, ha publicat un conte que té com a protagonista una princesa amb paràlisis cerebral que s'enfronta a un ser malvat i un gegant, que fan referència a la incomprensió social que la discapacitat suposa.
Amb aquest conte, es transmiteixen solucions pedagògiques per explicar la Paràlisis Cerebral i la Discapacitat en les Escoles, i també en l'àmbit familiar.
Amb aquesta iniciativa, la Federació tracta d'aconseguir que es preste atenció a la Discapacitat,  que es valore la lectura, que siga una ferramenta tant per a professionals com per a pares i mares; i es fomenten valors com l'acceptació al diferent, la dignitat de tota persona en societat, el respecte per la diversitat cultural o l'empatia.

En la pàgina web de ASPACE, podeu trobar molta més informació sobre aquest tema, que de segur que vos es de molt utilitat tant si esteu relacionats amb el món de l'educació com si no.

El Cazo de Lorenzo






El cazo de Lorenzo, de Isabelle Carrier és un recurs que podem emprar amb els xiquets (i no tant xiquets) per tal d'explicar les dificultats que pot viure un xiquet amb una personalitat diferent a la que poden tindre altres persones del seu entorn.
El text, les il·lustracions, ofereixen una ferramenta molt útil per explicar quines són les qualitats de Lorenzo i quins els obstacles que té que passar per tractar de ser un més.

Açí vos deixe el link per si voleu pegar-li una ullada, de segur que vos agrada!

https://www.youtube.com/watch?v=upDli7rcGoI